Luces
• Se instauró la democracia.
• Progreso social-político de las mujeres durante la 2ª República.
• Aparecieron los sindicatos en la 2ª Republica.
• Se elabora la Constitución.
• Se instauró la ley de la reforma agraria
• Solo se establece la iglesia en el ámbito privado.
• Aparece la generación del 27.
• Reforma política.
Sombras
• Aparición del régimen franquista y eliminación de todas las formas democráticas.
• Brutal represión contra los seguidores de la república e opositores del régimen.
• Prohibición de las lenguas autónomas.
• Periodo de hambre y miseria durante la posguerra.
• Gran corrupción política y empresarial debido a la autarquía.
• Solo había un sindicato que representaba a todos los trabajadores (el sindicato vertical).
• Se detuvo el desarrollo económico y cultural durante todo el régimen.
• Control total de la iglesia sobre la sociedad.
• Gran diferencia entre las clases sociales.
lunes, 31 de mayo de 2010
¿Es legítimo usar la violencia contra un tirano?
Usar la violencia contra un tirano 1
No es legitimo porque hay gente que puede pensar que como los tiranos ejercen la violencia lo correcto es usarla contra ellos y que “tu” haces solo es luchar contra ellos, que solo estas impartiendo justicia y hace justicia, serías el salvador. Sin embargo, al hacerlo, al usar la violencia como solución te convierte en uno de ellos y por lo tanto no estas haciendo ninguna justicia. Lo mas normal es que ellos tambien hayan luchado contra otros tiranos y por lo tanto ellos tambien son los buenos ya que han seguido la misma idea que “tu” y entonces ellos en su tiempo tambien serian los buenos. Asi que al usar la violencia al final te conviertes tu en el tirano y no se solucionaria nada, solo conseguirias que empezara una nueva etapa de tirania.
Albert Morillas Bono
Usar las violencia contra los tiranos 2
En mi opinión creo que no es legítimo usar la violencia contra un tirano porque al usar la violencia contra este, también infringes las leyes tal y como a hecho el tirano para adquirir su poder. Dicho nombre usa su poder para modificar o infringir las leyes y aplica las suyas propias , entonces al usar la violencia, las personas nos convertiríamos también en incumplientes de la ley y seguiríamos viviendo en un mundo dominado por tiranos.
Javier Lázaro
És llegitim utilitzar la violencia contra un tirà
Mai és llegítim utilitzar la violència. Però, i si es contra un tirà? Un tirà que ha estat tants anys abusant del seu poder, utilitzant la força per a conseguir els seus propòsits
i la violència per a dominar al poble? Una persona que ha fet tant de mal i que ha destruït tantes vides i tantes families, una persona que ha llebat els drets, i la llibertat de les persones. Eixa persona no te cap tipus de perdó. En la meua opinió, amb una persona així mai es podrien solucionar les coses utilitzant la paraula i sense violència, i es possible que utilitzant la violència contra aquest tirà, la gent es possara al seu mateix nivell d’inmoralitat, però, i que? Aquesta persona, fent el que ha fet, sols mereix ser castigada. I també mire les coses des d’altre punt de vista, des del punt de vista de les persones que han estat sofrint dia a dia, any d’arrere d’any la opressió d’un perssonatje així, i jo pense que eixes persones, totes i cada una de les persones que no compartiren els ideals d’aquell tirà, i que foren les que hagueren estat visquent tot aquell malson, eixes persones dirien que sí. Si que seria llegítim utilizar la violència contra un tirà.
Per altra vanda, despres de dir això, jo reflexione, i pense que no es llegítim utilitzar la violència contra ningú, per mal que haja fet aquest. La violència està en contra dels meus principis morals. Però això no significa que jo deixaria a eixe tirà aixirse’n en la seua i continuara visquent com si no haguera fet res mal en la seua vida. Jo el castigaria d’altra forma, una forma en la que no estiguera present la violència. Perquè potser hi han vegades que amb paraules no s’arriva a molts llocs, però amb violència encara menys.
No es legitimo porque hay gente que puede pensar que como los tiranos ejercen la violencia lo correcto es usarla contra ellos y que “tu” haces solo es luchar contra ellos, que solo estas impartiendo justicia y hace justicia, serías el salvador. Sin embargo, al hacerlo, al usar la violencia como solución te convierte en uno de ellos y por lo tanto no estas haciendo ninguna justicia. Lo mas normal es que ellos tambien hayan luchado contra otros tiranos y por lo tanto ellos tambien son los buenos ya que han seguido la misma idea que “tu” y entonces ellos en su tiempo tambien serian los buenos. Asi que al usar la violencia al final te conviertes tu en el tirano y no se solucionaria nada, solo conseguirias que empezara una nueva etapa de tirania.
Albert Morillas Bono
Usar las violencia contra los tiranos 2
En mi opinión creo que no es legítimo usar la violencia contra un tirano porque al usar la violencia contra este, también infringes las leyes tal y como a hecho el tirano para adquirir su poder. Dicho nombre usa su poder para modificar o infringir las leyes y aplica las suyas propias , entonces al usar la violencia, las personas nos convertiríamos también en incumplientes de la ley y seguiríamos viviendo en un mundo dominado por tiranos.
Javier Lázaro
És llegitim utilitzar la violencia contra un tirà
Mai és llegítim utilitzar la violència. Però, i si es contra un tirà? Un tirà que ha estat tants anys abusant del seu poder, utilitzant la força per a conseguir els seus propòsits
i la violència per a dominar al poble? Una persona que ha fet tant de mal i que ha destruït tantes vides i tantes families, una persona que ha llebat els drets, i la llibertat de les persones. Eixa persona no te cap tipus de perdó. En la meua opinió, amb una persona així mai es podrien solucionar les coses utilitzant la paraula i sense violència, i es possible que utilitzant la violència contra aquest tirà, la gent es possara al seu mateix nivell d’inmoralitat, però, i que? Aquesta persona, fent el que ha fet, sols mereix ser castigada. I també mire les coses des d’altre punt de vista, des del punt de vista de les persones que han estat sofrint dia a dia, any d’arrere d’any la opressió d’un perssonatje així, i jo pense que eixes persones, totes i cada una de les persones que no compartiren els ideals d’aquell tirà, i que foren les que hagueren estat visquent tot aquell malson, eixes persones dirien que sí. Si que seria llegítim utilizar la violència contra un tirà.
Per altra vanda, despres de dir això, jo reflexione, i pense que no es llegítim utilitzar la violència contra ningú, per mal que haja fet aquest. La violència està en contra dels meus principis morals. Però això no significa que jo deixaria a eixe tirà aixirse’n en la seua i continuara visquent com si no haguera fet res mal en la seua vida. Jo el castigaria d’altra forma, una forma en la que no estiguera present la violència. Perquè potser hi han vegades que amb paraules no s’arriva a molts llocs, però amb violència encara menys.
lunes, 17 de mayo de 2010
"La vaquilla" proyecte interdisciplinar (història)
· Activitats de preparació
Activitat 1, Vocabulari específic.
1.Alçament/sublevació. Rebel·lió
2.Revolució. Canvi violent en les institucions polítiques, económiques o socials d’una nació.
3.(Els)Nacionals. Partidaris del costat rebel en la guerra civil espanyola.
4.(Els) Republicans. Partidaris del costat lleial en la guerra civil espanyola.
5.Anarquista. Doctrina que propuga la desaparició de l’estat i de tot poder.
6.Llibertari. Que defén la llibertat absoluta i, per tant, la supressió de tot govern i de tota llei.
7.Brigada internacional. Soldats estrangers allistat a l’exèrcit republicà.
8.Neutralitat. Dita d’una nació o estat: que no pren part en la guerra moguda per altres i s’acull al sistema d’obligacions i drets inherents a tal actitud.
9.Intervenció. En les relacions internacionals, dirigir temporalment alguns assumptes interiors d’una altra nació.
10.Milícia. Conjunt de voluntaris armats no pertanyents a l’exèrcit regular.
Vocabulari 2
1.Guerra. conflicte bèl·lic entre dos nacions.
2.Batalla. Confrontament entre dos exércits.
3.Guerra civil. Conflicte bèl·lic entre els ciutadans d’un mateix país.
4.Bombardeig. Atac aeri amb armes pessades a una ciutat.
5.Croada. Persecució dels ateos republicans.
6.Rereguardia. Per darrere.
7.Front de guerra. Posició de trinxeres.
8.Derrota. Perdre una batalla o una guerra.
9.Bandol. Una de les parts que participen en una guerra.
Activitat 2.
1.Quan va tindre lloc? 1936 - 1939
2.Qui van participar? Republicans i nacionalistes.
3.Quines van ser les causes? Diferències polítiques.
4.Quina actitud va tindre les potències estrangeres? Les potencies feixistes apoyaren militarment als nacionalistes i les demòcrates van recolzar als republicans, però en menor grau.
5.Qui va guanyar la guerra i quins factors van determinar la victoria? Van guanyar els nacionalistes, perquè els superaven en nombre i armament.
6.Quines conseqüències va tindre la derrota? Tots els apoyants de la republica van ser exiliats o fusilats. Franco va pujar al poder i formà una dictadura franquista.
·Desprès de veure la pel·lícula
Act 3. Argument. Els estudiants lligen un argument amb errors de contingut, ortografia i expressió i tornen a redactar-ho de manera correcta.
La pel·lícula transcorre durant la guerra civil espanyola. La pel·lícula narra d’un xicotet grup de soldats republicans que s’infiltren el poble veí (banda nacional) per furtar una vaqueta per a empènyer-los les festes i de pas menjar-se la vaca per a pujar la moral de les tropes republicanes. Esta missió es va convertint en una odissea ja que els nacionals no deixen d’interrompre’ls quan van a furtar la vaqueta.
Act 4. Personatges. Els estudiants relacionen els noms dels personatges amb la seua descripció i després busquen exemples que els presenten com avictimes de les circumstancies
a.Capellà penedit: 5.Carles Velat.
b.Limeño: 3. Guillermo Montesinos.
c.Sergent nacional: 6. Rafael Hernández
d.Marqués: 7. Adolfo Marsillach
e.Comtessa: 8.Amèlia de la Torre
f.Mariano: 1. Alfredo Landa.
g.Tinent Broseta: 2. Jose Sacristán.
h.Brigada Castro: 4. Santiago Ramos.
Act 4.2. Els soldats apareixen representats com a personatges, amb preocupacions quotidianes i a les que poc importen les ideologies, sinó que més bé són víctimes de les circumstàncies. Posa exemples d’això.
Els soldats estan al front i es comporten amb l’enemic com si foren veïns intercanviant-se els productes bàsics com el tabac i el paper de fumar.
Un soldat republicà i un soldat nacional intenten intercanviar-se els papers per a poder visitar un a la novia i l’altre la seva família.
Act 5. Anàlisi. Els estudiants interpreten alguna de les metàfores que apareixen en la pel·lícula i justifiquen la seua intenció antibel·licista.
Els soldats dels dos bandols es banyen al riu nus ( són tots iguals ) i no mostren niguna ideologia. També participen en les festes populars barrejats uns amb altres i diverrtint-se de la mateixa manera.
Act 6. Opinió. Els estudiants reflexionen sobre un aspecte relacionat amb el tema i exposen en una carta al director la seua opinió respecte al mateix.
Estimat director:
M’agradaria exposar-li el meu punt de vista sobre la guerra civil i, de pas, sobre totes les guerres.
En primer lloc la pel·lícula fa una caricatura del que fou la guerra civil, doncs uns fets dramàtics els converteix en una comèdia d’humor. Eixa desdramatització fa veure les persones com a iguals i no com a enemics sedents de sang.
Jo crec que la guerra es preparanda pels alts comandaments i lluitada pels soldats que no tenen res a veure i que són els que sofreixen els horrors de la guerra per a què els seus superiors es lucren i s’enduguen els honors, mentre la població civil sofreix les conseqüències.
Pel·lícules com aquesta que ridiculitcen el poder deurien prodigar-se més per a transformar la societat mes bel·licista.
Act 7. Explica una metàfora o imatge simbòlica que aparega a la pel·lícula. Que veiem? Que representa?
La vaquilla representa Espanya i els dos bandols lluiten per a menjar-se-la en les festes del poble. De la mateixa manera que en la guerra civil els dos bandols lluiten pel poder en Espanya.
Act 7.2. Per què podem dir que Berlanga, amb esta pel·lícula intenta fer un al·legat antibel·licista?
Perquè ridiculitza la guerra civil mitjançant els comportaments dels soldats en una situació plena de ironies i crítiques a les postures més representatives dels personatges i la societat d’aleshores ( el marqués, l’alt comandament, l’esglèsia, el poble... ).
Act 8. Opinió. En grups trieu aspectes relacionats amb els temes que resulten mes polèmics. Després selecciona un d’ells i exposa en una carta al director la teua opinió respecte al mateix.
La vaquilla, el riu, el front i el pare de la novia del republicà.
Estimat director:
Magradaria comentar-li que el que Berlanga volia mostrar amb la imatge del pare tancat en el forat del armari durant la guerra civil, Franco va continuar perseguint als republicans, per a matar-los o empresonnar-los, i aquests van tindre que recorrer a amagar-se en els boscos, en les seues cases o exiliar-se. Aquest fet, ens ajuda a comprendre millor com va ser la guerra i com va marcar aquesta als seus participants, tant nacional com republicà. I el que van tindre que sofrir els perdedors, en aquest cas, els republicans.
En conclusió, opinem que aquest aspecte de la pel·lícula es important mencionar-lo perquè actualment s’esta jutjant a la gent que intenta destapar aquests fets.
ACTIVITAT 8. D’UNA IMATGE, MIL HISTORIES
En parelles (o en grups), llegiu la sinopsis de cada pel·lícula i després comenteu els fotogrames corresponents al següent:
·Descriu què està passant en l’escena. Descriu amb precisió: On té lloc?, que fan?, el context (primer pla, segon pla)
·Digues que creus que són els personatges que apareixen en els fotogrames
·Imagina les que creus que hi ha al voltant de la imatge
·Situa l’escena dins del context general de la Guerra Civil
·Imagina el què veus que passarà a continuació
Libertarias :
Un grup de dones anarquistes lluiten pe els seus sons d’igualtat, no sols contra els Nacionals, sinó també contra republicans que defenen una estructura militar més tradicional.
Al principi de la Guerra Civil, prop de Zaragoza, a l’imatge hi ha una revolta de les dones protestants, protagonistes de l’història, i en la nostra opinió, a continuació o bé es produirà una càrrega militar contra aquestes.
¡Ay Carmela!:
Conta les aventures i desventures d’un atistes republicans que per un error apareixen en el costat Nacional.
En aquest fotograma, mostra la imatge dels dos protagonistes agarrats, suposadament quant són arrestats per el front Nacional, en plena Guerra Civil. Al seu voltant es troben els altres republicans que cauen presos d’aquest front. Poc després, creguem que s’els enduran per a manipular-los, fusilar-los.
La Buena nueva:
Tacta sobre les traïcions, le sdiferències ideològiques dins del ban Nacional, així com la participació de l’Esglèsia Católica en la guera.
La guerra Civil, ja prou avançada, mostra que un pàrroc d’un poble socialista, ocupat per el nacionalistes, com es pot observar a l’esquerra de la imatge. Ell es troba pensatiu, suposadament després dels fusilaments produits.
La lengua de las Mariposas:
És la fascinació d’un xiquet per les ensenyances un mestre republicà a la Galicia rural just al començar la guerra i la traïció que suposa a eixos hielas el triomf Nacional.
Al inici de la guerra civil, el xiquet, a la imatge, es troba en una espècie d’eixida amb el seu profesor liberal, on ell lis explicarà també al demés xiquets els ideals liberals i el que està ocurrint durant aquest periòde.
Tierra y Libertad:
La guerra Civil vista a través dels ulls d’un britànic que es va allistar a les Brigades Internacionals per lluiar contra el feixisme.
Aquest britànic, ix a l’imatge, agarat d’un company seu de les Brigades, en una de les lluites contra el feixisme, protestant i lluitant per els seus ideals.
Activitat 1, Vocabulari específic.
1.Alçament/sublevació. Rebel·lió
2.Revolució. Canvi violent en les institucions polítiques, económiques o socials d’una nació.
3.(Els)Nacionals. Partidaris del costat rebel en la guerra civil espanyola.
4.(Els) Republicans. Partidaris del costat lleial en la guerra civil espanyola.
5.Anarquista. Doctrina que propuga la desaparició de l’estat i de tot poder.
6.Llibertari. Que defén la llibertat absoluta i, per tant, la supressió de tot govern i de tota llei.
7.Brigada internacional. Soldats estrangers allistat a l’exèrcit republicà.
8.Neutralitat. Dita d’una nació o estat: que no pren part en la guerra moguda per altres i s’acull al sistema d’obligacions i drets inherents a tal actitud.
9.Intervenció. En les relacions internacionals, dirigir temporalment alguns assumptes interiors d’una altra nació.
10.Milícia. Conjunt de voluntaris armats no pertanyents a l’exèrcit regular.
Vocabulari 2
1.Guerra. conflicte bèl·lic entre dos nacions.
2.Batalla. Confrontament entre dos exércits.
3.Guerra civil. Conflicte bèl·lic entre els ciutadans d’un mateix país.
4.Bombardeig. Atac aeri amb armes pessades a una ciutat.
5.Croada. Persecució dels ateos republicans.
6.Rereguardia. Per darrere.
7.Front de guerra. Posició de trinxeres.
8.Derrota. Perdre una batalla o una guerra.
9.Bandol. Una de les parts que participen en una guerra.
Activitat 2.
1.Quan va tindre lloc? 1936 - 1939
2.Qui van participar? Republicans i nacionalistes.
3.Quines van ser les causes? Diferències polítiques.
4.Quina actitud va tindre les potències estrangeres? Les potencies feixistes apoyaren militarment als nacionalistes i les demòcrates van recolzar als republicans, però en menor grau.
5.Qui va guanyar la guerra i quins factors van determinar la victoria? Van guanyar els nacionalistes, perquè els superaven en nombre i armament.
6.Quines conseqüències va tindre la derrota? Tots els apoyants de la republica van ser exiliats o fusilats. Franco va pujar al poder i formà una dictadura franquista.
·Desprès de veure la pel·lícula
Act 3. Argument. Els estudiants lligen un argument amb errors de contingut, ortografia i expressió i tornen a redactar-ho de manera correcta.
La pel·lícula transcorre durant la guerra civil espanyola. La pel·lícula narra d’un xicotet grup de soldats republicans que s’infiltren el poble veí (banda nacional) per furtar una vaqueta per a empènyer-los les festes i de pas menjar-se la vaca per a pujar la moral de les tropes republicanes. Esta missió es va convertint en una odissea ja que els nacionals no deixen d’interrompre’ls quan van a furtar la vaqueta.
Act 4. Personatges. Els estudiants relacionen els noms dels personatges amb la seua descripció i després busquen exemples que els presenten com avictimes de les circumstancies
a.Capellà penedit: 5.Carles Velat.
b.Limeño: 3. Guillermo Montesinos.
c.Sergent nacional: 6. Rafael Hernández
d.Marqués: 7. Adolfo Marsillach
e.Comtessa: 8.Amèlia de la Torre
f.Mariano: 1. Alfredo Landa.
g.Tinent Broseta: 2. Jose Sacristán.
h.Brigada Castro: 4. Santiago Ramos.
Act 4.2. Els soldats apareixen representats com a personatges, amb preocupacions quotidianes i a les que poc importen les ideologies, sinó que més bé són víctimes de les circumstàncies. Posa exemples d’això.
Els soldats estan al front i es comporten amb l’enemic com si foren veïns intercanviant-se els productes bàsics com el tabac i el paper de fumar.
Un soldat republicà i un soldat nacional intenten intercanviar-se els papers per a poder visitar un a la novia i l’altre la seva família.
Act 5. Anàlisi. Els estudiants interpreten alguna de les metàfores que apareixen en la pel·lícula i justifiquen la seua intenció antibel·licista.
Els soldats dels dos bandols es banyen al riu nus ( són tots iguals ) i no mostren niguna ideologia. També participen en les festes populars barrejats uns amb altres i diverrtint-se de la mateixa manera.
Act 6. Opinió. Els estudiants reflexionen sobre un aspecte relacionat amb el tema i exposen en una carta al director la seua opinió respecte al mateix.
Estimat director:
M’agradaria exposar-li el meu punt de vista sobre la guerra civil i, de pas, sobre totes les guerres.
En primer lloc la pel·lícula fa una caricatura del que fou la guerra civil, doncs uns fets dramàtics els converteix en una comèdia d’humor. Eixa desdramatització fa veure les persones com a iguals i no com a enemics sedents de sang.
Jo crec que la guerra es preparanda pels alts comandaments i lluitada pels soldats que no tenen res a veure i que són els que sofreixen els horrors de la guerra per a què els seus superiors es lucren i s’enduguen els honors, mentre la població civil sofreix les conseqüències.
Pel·lícules com aquesta que ridiculitcen el poder deurien prodigar-se més per a transformar la societat mes bel·licista.
Act 7. Explica una metàfora o imatge simbòlica que aparega a la pel·lícula. Que veiem? Que representa?
La vaquilla representa Espanya i els dos bandols lluiten per a menjar-se-la en les festes del poble. De la mateixa manera que en la guerra civil els dos bandols lluiten pel poder en Espanya.
Act 7.2. Per què podem dir que Berlanga, amb esta pel·lícula intenta fer un al·legat antibel·licista?
Perquè ridiculitza la guerra civil mitjançant els comportaments dels soldats en una situació plena de ironies i crítiques a les postures més representatives dels personatges i la societat d’aleshores ( el marqués, l’alt comandament, l’esglèsia, el poble... ).
Act 8. Opinió. En grups trieu aspectes relacionats amb els temes que resulten mes polèmics. Després selecciona un d’ells i exposa en una carta al director la teua opinió respecte al mateix.
La vaquilla, el riu, el front i el pare de la novia del republicà.
Estimat director:
Magradaria comentar-li que el que Berlanga volia mostrar amb la imatge del pare tancat en el forat del armari durant la guerra civil, Franco va continuar perseguint als republicans, per a matar-los o empresonnar-los, i aquests van tindre que recorrer a amagar-se en els boscos, en les seues cases o exiliar-se. Aquest fet, ens ajuda a comprendre millor com va ser la guerra i com va marcar aquesta als seus participants, tant nacional com republicà. I el que van tindre que sofrir els perdedors, en aquest cas, els republicans.
En conclusió, opinem que aquest aspecte de la pel·lícula es important mencionar-lo perquè actualment s’esta jutjant a la gent que intenta destapar aquests fets.
ACTIVITAT 8. D’UNA IMATGE, MIL HISTORIES
En parelles (o en grups), llegiu la sinopsis de cada pel·lícula i després comenteu els fotogrames corresponents al següent:
·Descriu què està passant en l’escena. Descriu amb precisió: On té lloc?, que fan?, el context (primer pla, segon pla)
·Digues que creus que són els personatges que apareixen en els fotogrames
·Imagina les que creus que hi ha al voltant de la imatge
·Situa l’escena dins del context general de la Guerra Civil
·Imagina el què veus que passarà a continuació
Libertarias :
Un grup de dones anarquistes lluiten pe els seus sons d’igualtat, no sols contra els Nacionals, sinó també contra republicans que defenen una estructura militar més tradicional.
Al principi de la Guerra Civil, prop de Zaragoza, a l’imatge hi ha una revolta de les dones protestants, protagonistes de l’història, i en la nostra opinió, a continuació o bé es produirà una càrrega militar contra aquestes.
¡Ay Carmela!:
Conta les aventures i desventures d’un atistes republicans que per un error apareixen en el costat Nacional.
En aquest fotograma, mostra la imatge dels dos protagonistes agarrats, suposadament quant són arrestats per el front Nacional, en plena Guerra Civil. Al seu voltant es troben els altres republicans que cauen presos d’aquest front. Poc després, creguem que s’els enduran per a manipular-los, fusilar-los.
La Buena nueva:
Tacta sobre les traïcions, le sdiferències ideològiques dins del ban Nacional, així com la participació de l’Esglèsia Católica en la guera.
La guerra Civil, ja prou avançada, mostra que un pàrroc d’un poble socialista, ocupat per el nacionalistes, com es pot observar a l’esquerra de la imatge. Ell es troba pensatiu, suposadament després dels fusilaments produits.
La lengua de las Mariposas:
És la fascinació d’un xiquet per les ensenyances un mestre republicà a la Galicia rural just al començar la guerra i la traïció que suposa a eixos hielas el triomf Nacional.
Al inici de la guerra civil, el xiquet, a la imatge, es troba en una espècie d’eixida amb el seu profesor liberal, on ell lis explicarà també al demés xiquets els ideals liberals i el que està ocurrint durant aquest periòde.
Tierra y Libertad:
La guerra Civil vista a través dels ulls d’un britànic que es va allistar a les Brigades Internacionals per lluiar contra el feixisme.
Aquest britànic, ix a l’imatge, agarat d’un company seu de les Brigades, en una de les lluites contra el feixisme, protestant i lluitant per els seus ideals.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
+Pullol.jpg)